PETER ZUMTHOR

L’ÀNIMA DEL FOC, LA FORÇA DE LA TERRA

Avui ens permetem el luxe de presentar l’apartat “Arquitectura mímina”. Un espai on pujarem exemples i conceptes que tracten amb el paisatge com a element primordial, que estan en el nostre dia a dia i no ens n’adonem o que simplement són ideals utòpics d’arquitectura en la seva “mínima” expressió.

Entenem aquest àmbit com una proposta de pensar en intervencions diferents. Per obrir ments i guanyar en sensibilitat constructiva o, millor dit, no-constructiva. Intentarem que siguin exemples on el vital del projecte sigui l’espai, els elements, el procés o el concepte.

Esperem que us agradi! Aquí deixem el primer post!

Capella Brother Klaus, de Peter Zumthor, a Mechernich, Alemanya. 2007

La Capella Brother Klaus potser és un exemple del que és l’arquitectura per a alguns dels membres de RUSC. És meditació, temps, cooperació i relació. Una reflexió total sobre cada peça que composa l’obra i cada element extern que hi participa, ja sigui la gent del voltant, l’usuari que la utilitza, la pluja, la llum o el color.

Contextualització formal i conceptual. Zumthor busca, com veiem en molts dels seus projectes, dotar d’una essència especial l’arquitectura. Ara hi farem un petit viatge per veure-ho!

La capella va ser construida pels agricultors de la zona, que abocaven formigó cada dia durant 24 dies (assoleixen un mur de 50 cm de gruix)  per arribar a una textura interior concreta, de terra piconada. Treballar amb la matèria per fer partícep l’entorn rural. Però no sols hi intervé d’aquesta manera, va més enllà! Els miners cremen l’encofrat interior amb el procés de fabricació del carbó, en carbonitzen l’interior. I es deixa caure plom al paviment. Tot un acabat de contrastos. El negre-roig del formigó cremat dota de calor, però el plom, sempre fred, et roba la temperatura des del terra.

Brother Klaus Field Chapel

Tot l’aspecte i la geometria sols són controlats, doncs, pel foc i la fusta, per la natura. L’interior podríem entendre’l com el caos absolut, devastat per una força molt superior a tots nosaltres, però no a la llum. L’òcul vigila el desordre i en fa ordre. En fa “equilibri desequilibrat“.

tumblr_mrienbFoJK1s28cmro1_500

Amb reduïts metres quadrats s’arriba a una totalitat espacial amb una càrrega vital i simbòlica molt potent. Ja no és la capella de Mechernich, és la capella de la gent de Mechernich. Feta i cuidada per la gent.

No hi hem pogut ser encara, però de ben segur que és un d’aquells edificis amb ànima, amb “atmosfera” com diu Zumthor. Ens imaginem entrar-hi, el fred del plom, el Sol de pluja que entra per l’òcul, el silenci… de ben segur ens faria sentir com en un exterior controlat. Sentiríem tota la potència de la construcció i l’ànima de qui hi ha participat. Tocaríem l’acabat del formigó cremat i irregular. Podem tancar els ulls i imaginar-nos les persones que han entrat, sense fer el mínim soroll, com nosaltres ara. Espectadors de l’espai, ara infinit. El cel et toca la cara amb un raig de llum despistat i et desperta…

Brother Klaus Field Chapel4

                                                                                                                                                  …Això és atmosfera.

Un gran exemple de com pensar en composició de l’entorn. No sols visualment, com hem vist també hi contempla la vessant espiritual i emocional de qui la visita o n’és partícep.

Aquí s’entén la frase “no hi ha paisatge sense arquitectura”, que ens dóna peu per la següent entrada d’Arquitectura Mínima! No us la perdeu!

Un pensament sobre “PETER ZUMTHOR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s