PAISATGE

QUÈ EN PENSEU DE “SENSE ARQUITECTURA NO HI HA PAISATGE?”

Què en penseu de “sense arquitectura no hi ha paisatge”?

Preguntant i compartint idees vàrem trobar tres vessants interessants. Evidentment podeu participar en el debat!

La primera ens parla que en el paisatge existeix l’arquitectura, n’és una part i funciona com a component de la visió. És a dir, que cal arquitectura per completar la composició espacial.

Si mirem detingudament un gran ambient natural podem pensar que una construcció desfaria la màgia que desprèn. Lògic. Pensem llavors en l’acròpolis d’Atenes. Una referència històrica ja no sols de l’art, també cultural i social. Una intervenció que dóna sentit al lloc. Sense ella no seria més que un àmbit més del paisatge! Amb ella assoleix la categoria que li correspon a dia d’avui.

acropolis-atenas--644x362

Acròpolis d’Atenes

La segona ens comenta que potser l’arquitectura és necessària per observar el paisatge, és des d’on es mira, el lloc on estar per veure-hi. També una visió a destacar. Qui no pot imaginar un mirador que et situa en el lloc precís, a la cota exacte, des d’on gaudir plenament d’unes vistes perfectes? Tots n’hem sigut partícips.

La construcció, encara que sigui mínima, et guia i situa.

Mirador de Trollstigen, Noruega

Mirador de Trollstigen, Noruega

L’última vessant entra en l’escala de les coses que mirem. Es planteja com d’infinit és un entorn pur i entén la nostra condició d’éssers amb límits.

Determina que sense arquitectura no hi ha referència,no hi ha mesura. Mirem sense veure (que també és bonic i interessant) i ens perdem per no fixar l’atenció en els colors, les textures, els petits moviments d’un arbre al vent. Sentir el so del bosc i la proximitat de la natura. L’entorn ens supera i no som capaços d’entendre la immensitat de l’espai.

Projectant arquitectura formem marcs, quadres en el paisatge on contenir la informació.

Un acte necessari per gaudir del detall natural. “Per ser vist el cel, cal emmarcar-lo”. Feu memòria, mireu sovint cap al cel si no us hi convida una finestra o un límit? Quants arcs de Sant Martí ens haurem perdut…?

1288384749-1288061929-villa-savoye-11-1000x665f

Villa Savoye, Le Corbusier

Es va dir que aquests marcs no cal que siguin artificials. La pròpia natura ens els proporciona amb arbres, muntanyes… N’hi ha prou de passejar per racons boscosos per captar aquests fenòmens i potser comprendre que, moltes vegades, la mà humana està de més…

Puig del Bassegoda

Puig del Bassegoda

Fins a quin punt necessitem de l’arquitectura per a que sigui paisatge…?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s