APROXIMACIONS

A PROPÒSIT DE… PEREC; TEMPTATIVES LITERÀRIES

El meu carrer fa pujada. Hi toca la llum al principi del dia, a la nit és molt tranquil. El meu carrer és curt, comença amb una escola i acaba amb un parc. Té dos carrils, un de pujada i un de baixada, i unes voreres grises. És força ample. Els cotxes aparquen en una banda en bateria, en l’altra en línia. Hi ha un quiosc. La gent hi passeja, o potser millor dit: hi passa. Ràpid de baixada, lent de pujada, tranquil·lament. Hi ha dos bars i blocs de pisos, de quatre o cinc. Molts van ser construïts ràpidament, per acollir l’onada de gent d’altres llocs, que omplia la ciutat. Hi ha arbres, ben alts, plataners. Dos bars ocupen la vorera amb quatre taules comptades. Els bancs són ben curiosos, estan inclinats, seguint la pendent del carrer, ningú hi seu, és ben estrany. Es respira tranquil·litat, parsimònia. Algun cotxe va passant, algun avi també, nens també, joves, de tan en tan. Habitatges, pocs comerços, una Caixa!. Cases llises amb finestres i colors ocres, el terra gris. Cansa de pujada…

El meu barri és petit. S’articula a partir d’un turó, que és un parc. Té un punt alt i molts punts baixos. Pujades i baixades. És bàsicament residencial. Gent gran o gent d’altres cultures i llocs, els que hi vivien des de pràcticament el principi, els que han anat arribant. Molts marxaren. Pocs equipaments i pisos molt iguals, però hi ha un parc! Al punt més alt tens bones vistes, Badalona i la meitat de Barcelona, es veu el mar. Trobem places també, prou vives, llocs de reunió. Carrers que pugen, carrers que rodegen, que envolten: així és. Arbres ací i allà, però sobretot al mig, pins i alzines. Un camp de futbol, alguna escola, una església. La gent hi té prou entreteniment, però, ai las, hi ha el metro. Te’n vas d’allà per anar de compres, per anar al cine, per quedar amb els amics, per anar a sopar, per visitar exposicions, per anar a estudiar, per anar-te’n. Però hi ha un parc!

La meva ciutat és oberta. El mar, la muntanya i dos rius la limiten, però s’obre al món. Cada any milions de turistes la visiten. També complexa, faria falta viure-hi molts anys per començar a conèixer-la, tímidament. La ciutat és pedra i asfalt, però es mou, ràpidament. Abans hi havia muralles, ara hi ha gratacels. Sempre hi ha hagut port. Ni massa fred ni massa calor, potser a vegades sí. Contaminació i soroll. Té de tot. Té muntanyes, parcs i jardins, té història. Té encant. Carrers de tot tipus, barris de tot tipus, gent de tot tipus. Pots agafar el metro, més ràpid, pots agafar el bus, més interessant, pots agafar el tramvia, més agradable. El tren per anar-te’n, l’avió per marxar. Amb bicicleta, a peu, a casa; hi ha moltes maneres de veure la ciutat, tantes com persones s’hi estan. Perquè és una ciutat per estar-s’hi i per veure-la, s’obre a tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s