MEMÒRIA

PASSAT. PRESENT. CIUTAT.

“Sense arquitectura no hi ha paisatge”. Aquesta frase ens ha fet reflexionar sobre el paisatge en la seva forma més coneguda, la natura, la del verd i el marró, prat i muntanya. La ciutat i les seves estructures, però, també generant una altra imatge molt reconeixible del territori.

Aquí la “Arquitectura Mínima” és quelcom més. L’ideal de la mínima expressió ha de trobar lloc en mig de les rígides estructures urbanes. Un buit físic plè d’utopia envoltat d’edificis plens de físic i buits d’utopia. La vessant emocional ha de conviure amb el dia a dia de la ciutat, gris, monòton. Bon repte, oi?

1475876_10205130108270493_1387362176459627044_n

El Fossar de les Moreres s’explica per si mateix. Una antiga fossa comuna del defensors de Barcelona al setge de la ciutat a la Guerra de Successió que es va dignificar i transformar en un espai per a la ciutat, just al costat de l’església de Santa Maria del Mar.

10172723_10205130108870508_3346087354183598717_n

Un banc. Un paviment. Una bonera. Una escultura. Una flama. Minimalisme constructiu carregat de simbolisme i memòria. Un espai pensat per a que la gent descansés en pau i on ara se’ls recorda en pau.

1507139_10205130109270518_5211155620870335308_n

Una inscripció: “Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor”. Record. Dignitat. Sentir l’emoció del passat, els sentiments contrariats d’una ciutat i un poble. Viure l’espai, el buit de la ciutat, un lloc del que apropiar-nos tots.

L’Arquitectura Mínima ha entrat a la ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s