PETER EISENMAN

EL PES DE LA HISTÒRIA, BERLIN I PETER EISENMAN

Avui visitem una obra que és el mirall del passat per un país sencer. Una intervenció amb tota la potència de la història Alemanya, Europea i mundial.

No us enganyarem. És un publicació dura i complicada. Enfocar-la des del punt de vista objectiu i centrar-nos sols en la part més arquitectònica no és una opció. Entenem que cal enfrontrar-se al concepte total i arribar a l’essència més interior i pura de cada peça que composa el memorial.

.

Formalisme per situar-nos en context:

Peter Eisenman es va presentar al concurs pel, literalment, “Monument Memorial als Jueus Assassinats a Europa” l’any 1997 i va guanyar-lo el 25 de Juny de 1999.

Tot i això, cal dir que el concurs havia quedat desert uns anys abans. Ens expliquem.

La primera fase es va obrir l’any 1994 amb 528 propostes (veure-ho que hi han moltes xifres, així ens les treiem de sobre en els primers paràgrafs). Després de deliberar, al Gener de 1995 quedaven dues propostes al capdavant.

La primera era del grup de Simon Ungers, d’Hamburg.

Simon Ungers

Com es pot veure en la imatge és un quadrat elevat d’acer amb perforacions que són els noms de les víctimes. Aquestes es projecten al terra o sobre les persones que passegen per l’espai.

La segona era de Christine Jackob-Marks.

Jackob Marks

Una llosa inclinada de formigó ocupava tota la zona. Pujava fins als 11 metres i els noms eren gravats en el propi terra, deixant buits els espais per a les víctimes sense identificar.

.

Peter Eisenman, per la seva part, va sortir guanyador, com vèiem, l’any 1999 amb el projecte que de ben segur coneixem tots i podem anar a visitar a Berlín. Entre la “Brandenburg Gate” i la famosa “Postdamer Platz”.

La construcció va durar de l’Abril de 2003 al Decembre de 2004, i es va obrir al públic a 10 de Maig de 2005, per la celebració del 60è aniversari del “Dia de la victòria a Europa”.

Consistia en omplir l’espai de blocs de formigó de 238cm x 95cm amb una distància de 95cm entre ells. Sols això…?

.

L’Essència

Començaríem per entrar-hi. Però, com a totes les “Essències” que presentarem, no és fàcil. És un d’aquells moments en que se’t paral·litzen les cames i no pots avançar.

Imagineu un espai obert. L’aire és fred i sec, típic de Berlín, i el cel gris, dens i monòton, d’aquells que no deixa passar el Sol. No hi ha ombres. Pareu i observeu.

IMG_2987

.

2.711 blocs de formigó fosc en una superfície que sembla infinita. Sents tota la força del vent de cada any, de cada moment que ha passat i ha anat recollint l’espai. Una càrrega espiritual que no es pot explicar amb paraules. Tot i això, és el nostre deure intentar-ho.

Començarem per mirar de transmetre l’aspecte espiritual que hi veiem. És una atmosfera molt particular. Una barrera que et separa del “tu” interior i notes que no ets el mateix quan l’atravesses.

De sobte en formes part. Sents el contacte amb cada peça, amb cada persona que ha roçat, acaronat, plorat i anyorat, de cada adéu, de cada ànima ressignada i cansada. Del dolor. I tu, desconcertat, vagues sense rumb. Et perds entre els carrers que et van guian cap enlloc, que deixen que controlis l’espai per uns segons quan s’eleven però de sobte t’arranquen i t’empenyen terra avall.

IMG_2994

.

Fixa-t’hi bé. No són blocs. Són murs! Tots i cadascún d’ells protegeix alhora que castiga. Com la mar. I és que el formigó oneja i t’hi ofegues. Tota la construcció consisteix en crear un laberint quadriculat, que sembla contradictori dit així, on tot evoca un mateix sentiment. No hi ha lloc per la diferència.

.

Els dies han esquerdat les pedres.

La pluja ha dissolt les llàgrimes.

La neu ha esborrat les traces.

IMG_0993

.

Mirar el temps i entendre’l és una de les tasques més difícils que hem pogut trobar. Alhora, però, és el repte que tota persona hauria d’assumir. No volem dir que calgui topar-hi frontalment. A tot concepte se’l pot contradir, afavorir, completar o criticar.

Cada projecte, cada intervenció que fem, té un context concret i és deure de cadascú decidir quina posició és l’adequada en aquell espai, temps i entorn. Recordeu a Zumthor a la categoria de “Frases d’Arquitectes”.

Tota aquesta magnitud trascendental de la memòria l’entens en plenitud quan ets passejant pel Memorial. No hi ha res més enllà.

No hi ha soroll, no hi ha color, sols el fred, la història i tu.

IMG_0995

.

Torna a nevar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s