JEAN FAUTRIER

FAUTRIER I LA MEMÒRIA MATÈRICA

“El temps queda marcat en la matèria, fins i tot en la pròpia pell”

Europa, 1940. Esclata la segona guerra mundial. Sang, horror, ferida i record. Imatges que no es poden esborrar tenyeixen els carrers i les vides del continent sencer.

Una crisi de valors que afecta a tots els nivells vitals coneguts fins el moment. La fragilitat de l’existència es fa visible i les traces del dolor esgarrapen les parets, els cossos, les ànimes.

És en aquest moment en el que ens volem centrar per parlar de la “Memòria Matèrica” i un dels seus grans exponents, Jean Fautrier (França, 1898-1964).

Evidentment altres personatges com Giacometti o Dubuffet serien prou interessants per dedicar-hi una monografia. Però entenem que Fautrier, i sobretot a les acaballes de la guerra mundial, resumeix el concepte amb el que ballem avui.

.
Què és aquesta Memòria Matèrica? I per què és tan important?

Aturem un moment els rellotges i pensem en el que ens envolta. No és tot existència corpòria? Ara bé, potser creieu que tot és el mateix? Evidentment que no. Raó no us falta. Però, siguem clars, l’acer i el vidre no envelleixen.

.

-Doncs jo crec que sí. Tot material és finit en existència. Es corromp i erosiona en major o menor grau.

-Exactament. Així és. Tota matèria és sensible als efectes externs i, en conseqüència, envelleix.

Però deixa’m explicar-te una història que potser ens en resol els dubtes. Diu així…

.
“Era una masia de la família, herència per part de pare i abandonada per generacions. Una càrrega que a cada any que passava era més feixuga de portar. Preocupacions, mals de cap. Per tal de buscar comprador es va decidir donar un cop d’ull a la casa en qüestió. En definitiva calia saber quin era el grau de decadència.”

“Res en 6 km a la rodona. Un silenci sols trencat pel vent i els ocells que, a voltes, acompanyen el camí de terra fins la quadra. És llavors quan t’adones de la magnitud de l’espai. Els arbres han rebentat les parets i fan créixer les arrels per cada escletxa. La fusta, maltractada per les cinquanta pluges de cinquanta Abrils, crida a cada insecte que s’hi posa. El fred nocturn contrastat amb el potent Sol de matinada ha erosionat cada pedra i l’han adaptat, fent-la seva, explicant cada dia, cada gota, cada raig. Un espectacle de retrospectiva.”

“Però tot era runa i pols? No. Les finestres, tot i marcades en la fusta, mantenien el vidre, brut però intacte, com el primer dia. Sense temps. Sense història.”

.

-Ara doncs, amiga, t’adones del que és la “Memòria Matèrica”? És aquest fenomen que dota de sentiment i raó el que ens envolta. És història i veu.

.

Fautrier ho tenia clar. Ho portava marcat en la seva pròpia carn. Va ser presoner en un camp de concentració nazi a París durant un any sencer.

Ferides que no es veuen. Però que no es curen.

.

Otage0

“Otage” de la sèrie “Otages” de Fautrier, 1943-1945
.

Tots els pensaments, els sentiments, la tortura, el dolor, són reflex en les obres, en les que ens centrarem, anomenades “Otages” (Ostatges). Entre 1943 i 1945.

Fruit del procés, sense idea prèvia, són rostres anònims, trencats, marcats.

“Són jeroglífics de dolor” – J. P. Sartre

.
Imagineu com s’extreu la matèria, a poc a poc, sentint cada traça de la mà, del punxó. Es clava, perfora i arrossega. Des del dolor de l’ànima defineix totes i cadascuna de les formes. Tota la memòria plasmada en la peça, excavada i extreta de l’obra. Com si es busqués la història en la tela.

Els “Otages” de Fautrier són un dels exemples que més profunditat conceptual agafen i, alhora, els que menys falta fa explicar. Ho veieu? No és clar? Aconsegueix plasmar perfectament l’experiència viscuda i sobren les paraules. Resta callar i observar el que narra, entre cops i crits.

Podríem dir que són cares de presos malferits? Podríem dir que és un espai en runes? Potser és un gran mar de fang i guerra. En qualsevol cas el fons ens permet aproximar-nos una mica més a l’època que cada dia queda més lluny.

.
Fautrier ens ensenya que cal fer memòria de l’oblit.

Grande Tête Tragique, 1942

Tête d’Otage, escultura de Fautrier, 1943

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s