THE BOX

Tots hem pensat i inclús desitjat, en algun instant, fugir ben lluny, del món i de la societat, viure en pau i en harmonia amb la naturalesa. Aquest ideal l’ha perseguit molta gent i el fet és que en trobem molts casos, uns més extrems que els altres. Avui, però, ens fixarem amb els intel·lectuals de mitjans del S XX i, més concretament, en Ralph Erskine i la seva The Box.

Erskines låda på Lovön

La Segona Guerra Mundial va suposar un terrible xoc per la societat. La desolació i la por s’estenien arreu i la confiança en el món dels homes s’esvania. La destrucció de moltes ciutats resultat d’incessants bombardejos deixava la gent desprotegida, despullada de tota llar i al caire de la misèria, tots els seus referents i allò que creien com a segur es desfeia. La pèrdua de confiança portava a plantejar-se la pròpia existència, a una crisi de valors. Escriptors, filòsofs i artistes, els més sensibles cap a la societat, eren profundes víctimes d’aquest trauma.

“No hay nada en el mundo por lo que un poeta haya de seguir escribiendo”                                                                    afegia Paul Celan, poeta alemany d’origen jueu.

d52008d68933c1a53a2e8d6011dfdd9c

Tan és així, que molts buscaven defugir aquesta angoixa i vulnerabilitat existencial. Ralph Erskine, arquitecte de família londinenca, ciutat durament castigada, decideix fugir i recloure’s en una “petita caixa de fusta” en les profunditats dels boscos noruecs. Allí hi busca un refugi en la solitud, un tancament, una experiència personal més íntima i en contacte amb la naturalesa, allunyat de tot i protegit per la massa boscosa. S’autoconstrueix The Box.

CCI17022015

A la imatge podem observar en un primer pla la casa i la figura solitària d’Erskine. Al fons, una població distant es divisa.

La casa és el resultat d’una combinació entre racionalisme i empirisme. És una estructura geomètrica, una caixa que es diposita delicadament en el terreny sense modificar-lo. Erskine la construeix amb materials de rebuig (l’exemple més paradigmàtic és quan utilitza un somier metàl·lic com a armadura pel formigó) però bàsicament es constitueix per l’embolcall de fusta que s’obre cap al sud i la llum i, finalment, la xemeneia de pedra, el cor de l’habitatge. La façana nord, l’accés a la casa degut al lleuger desnivell del terreny, s’aprofita com a magatzem de llenya, que funciona al mateix temps com a aïllant tèrmic. Simplicitat i funcionalitat.

RalfErskineThebox

Per altra banda, Erskine experimenta amb ell mateix el propi habitar. Aïllada de tot, The Box és un espai forçosament autònom. Una estança única de 6×3,6m conforma l’habitatge, diferenciada entre la cuina i l’espai on es generaran totes les altres activitats. S’hi busquen estratègies varies per tal de seguir un bon dia a dia. Una sèrie d’armaris (altra vegada col·locats a nord) ofereixen una taula desplegable. El llit, penjat del sostre, s’acomoda segons les necessitats. Es dorm a dalt, on la calor s’acumula. La porxada que s’obre cap al paisatge amb el gran finestral que dóna a l’estar relaciona interior i exterior. L’espai de treball a est, mira tímidament cap a la població llunyana. Finalment, el foc (i per extensió la xemeneia) són el cor de l’habitatge, la separació entre cuina i estar, el pilar central que estabilitza i configura.

02

Tanmateix, aquest contacte tan brutal amb la naturalesa posa a prova l’arquitecte. Erskine s’enfronta i lluita per mantenir-se en aquest mar verd i fred, tan agitat a la vegada pels seus dubtes, aquest salvatge encontre amb ell mateix. Des d’allí ha de viure, però també treballar i recompondre la seva existència. No havent-hi prou amb construir-se una casa amb condicions essencials, es resigna a modificar l’entorn per tornar-lo més afable, canvi rere canvi, pedra rere pedra, buscant.. L’exemple més clar és la seva planta, gairebé turbulent, on precisa i es preocupa fins al mínim detall. La pròpia llar es va estenent, aprofitant cada racó, cada recurs.

the-box

Aquest exemple és un de molts, una lluita personal on cadascú intenta trobar-se amb si mateix, a la seva manera, perseguir els seus ideals i escapar de les seves pors…

“… como la penosa huida hacia las montañas del Dr Frankenstein, donde la paz y la muerte se encuentran en un mismo camino.”

Article basat en el llibre GONZALEZ DE CANALES, Francisco: Experimentos con la vida misma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s