AIXÒ ÉS EUROPA I

I no, no parlarem de la guerra i la destrucció que estan tenint lloc a Ucraïna, encara que ho apuntem per més endavant. Parlarem d’un país que li és veí: Romania. Avui ens endinsem a l’est d’Europa.

Abans d’anar-hi, ets conscient que no visitaràs el país més ric i modern del vell continent però, què ens ve al cap quan anomenem “Romania”? Rússia, Bulgària (els veïns, com també Sèrbia, Moldàvia i Ucraïna), els Carpats i el Danubi (elements de la geografia), ortodoxos (la religió), Transsilvània i el compte Dràcula (mites del país). Però el que no hem d’oblidar si no volem endur-nos una sorpresa, és la paraula POBRESA. Els que hi han estat o bé són d’allà ja t’ho avancen, però no n’ets conscient fins que hi arribes. Ens referirem a la capital, Bucarest, i a la zona de l’antic principat de Valàquia a la qual pertanyia.

Bucarest es composa de llargues i amples avingudes d’una marcada geometria recta per on hi circula gran quantitat de trànsit. Estan rodejades d’edificis enormes i altíssims però la densitat és baixa; de sobte, tens la sensació d’haver-te fet petit. Els edificis desprenen pesadesa i agressivitat; la línia corba no apareix ni un moment i gairebé tots són de formigó. Però això és el que observes si mires de lluny. Quan t’hi acostes, encara t’emportes una altra sorpresa: estan ruïnosos, es cauen a trossos, altres estan inacabats o abandonats. Penses que en 50 anys (si no més), no han rebut cap mena de manteniment. A més, et preguntes què hi ha dins (seran edificis del govern? centres comercials? museus?), perquè des de fora no ho veus. En algun moment topes amb el Danubi o amb un parc i agraeixes que per un instant desaparegui el gris de l’asfalt i del fum dels cotxes, perquè Bucarest és una ciutat que desorienta. Però allà hi ets tu i els romanesos que caminen amb el cap baix, que es dirigeixen a algun lloc i que no s’aturen. Et preguntes que on es troben entre ells, on és el centre? On és la Plaça de Catalunya? No, no hi són, només els rectes i llargs “Bulevarduls” que culminen en una d’aquestes enormes capses. No hi ha espais pensats per els seus ciutadans, on puguin trobar-se i interactuar. De retruc, tampoc hi són pels turistes, així que segueixes caminant.

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-1

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-2

En canvi, quan en surts i t’endinses en el veritable Bucarest, abandones les grans avingudes i descobreixes un teixit irregular i desordenat; la densitat segueix sent baixa i bé et pots trobar edificis d’habitatges a l’estil Bellvitge o bé cases “victorianes” amb el seu jardí. Això sí, el seu mal (inexistent) manteniment és una constant, així com el trànsit i l’asfalt. Els arbres del carrer són gairebé inexistents, tot i que puntualment n’apareix algun de ben alt i frondós. Les voreres estan poc pensades pels vianants: aixecades per les arrels dels arbres, estretes i sovint, de sobte, aturen el seu recorregut. Els cotxes estan aparcats sense cap mena d’ordre i també dificulten la circulació a peu. Papereres? Fanals? No. Tot i així, es desprèn una petita guspira de canvi i aires de renovació, especialment gràcies de la mà de gent jove. Tot i que arreu hi ha poca gent i, quan hi és, caminen i no s’aturen, en algun lloc apareix un petit bar, una cafeteria, arreglada de fa ben poc, amb un pati al seu interior. Allà s’hi reuneix gent jove i de mitjana edat, que semblen buscar una escletxa com a alternativa a la monotonia d’aquesta ciutat.

Però no tot és desordre i falta de manteniment: tot passejant per la ciutat, sigui per on sigui, apareixen els famosos “mojones” que tan els agrada parlar als professors d’urbanisme, és a dir, elements que singularitzen un lloc. És aquí on descobreixes un dels trets que més caracteritzen la cultura romanesa: la religió i, amb ella, les esglésies, els edificis més fascinants del país. Es troben cada pocs metres i, si bé en trobem alguna de moderna i, conseqüentment, enorme i difícil de classificar en algun estil arquitectònic, les més interessants són les que pertanyen als segles XVI-XVIII, fàcilment identificables per compartir una mateixa i característica estètica. Així, com es pot deduir, Romania és un país amb molta tradició religiosa encara avui en dia. A mode d’anècdota, crida l’atenció que, cada cop que algú passa per davant d’una església, fa el senyal de la creu o algun tipus de reverència.

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-4

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-3

I amb tot això, seguim passejant per Bucarest. Abandones les grans avingudes i tu que vens de Barcelona vols veure el casc antic, creus que allà trobaràs l’essència de la ciutat; ens fiquem en una micro-ciutat dins de Bucarest. Aquesta zona agafa una escala més humana i ja no hi ha trànsit ni fum, els edificis són més baixos i és més amable de passejar-hi; l’asfalt s’ha convertit en petites llambordes que si bé són més incòmodes de caminar-hi, agraeixes notar la presència del terra que trepitges. Però com ja va sent marca de la casa, el mal estat de les edificacions és constant. Els edificis que semblen més antics estan gairebé tots apuntalats i, els que no ho són tant, estan ruïnosos. Tot i així, molts estan en obres i això fa pensar, com ja se’n desprèn d’alguna altra zona, que s’està invertint en fer-li un rentat de cara a la ciutat, però el procediment és molt lent i queda molta feina per fer. La gent passa per allà, estan treballant, són pocs i no s’aturen. Com en altres zones, descobrim llocs molt més amables, on pots asseure-t’hi a dinar o simplement per fer una parada tècnica. Segueixes topant amb precioses esglésies cada pocs metres que són un regal enmig de la resta, i trobes petits comerços de productes tradicionals.

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-5

RUSC-AIXÒÉSEUROPA1-6

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s