SOUTO DE MOURA

ESPAIS OCULTS, QUE SORPRENEN, ESPAIS CARREGATS DE SENSUALITAT

Ens trobem a Matosinhos, una petita ciutat al nord de Portugal, al costat de Porto. Dins d’un centre comercial, on res crida l’atenció i tot sembla trobar-se dins dels estàndards dels centres comercials ens espera una curiosa troballa: una petita intervenció d’Eduardo Souto de Moura.

13.Sections-2

El Silo (sitja), una petita sala d’exposicions situada a l’interior del cilindre estructural que suporta la rampa helicoïdal de l’aparcament. Dins s’hi crea un espai expositiu, petit en planta, on la seva alçada de prop de vint metres i la materialitat amb la qual està tractat ens fan sentir petits i impressionats per la calidesa que aporta a l’espai.

Photo-2

Accedim dins la sala, a través de la rampa, vigilant de no topar amb els cotxes. Un cop creuem la porta, ens endinsem en un espai càlid, un mur de fàbrica cilíndric ens acull i s’aixeca, monumentalment, cap a la llum, deixant enrere la incomoditat de la rampa i la fredor del formigó.

Una gran làmpada que dóna llum als quadres gairebé desapareix darrere el protagonisme que pren el gran mur de maó artesanal, que col·loca cada peça lleugerament separada de les seves veïnes, i que acompanyat per la llum zenital del lluernari ens el fa més lleuger.

El mur, però, no és estructural, tampoc està travat, ja que la forma de cilindre actua com a diedre estabilitzador, d’aquesta manera tenim una estructura molt rígida aconseguida per geometria i un mur extremadament lleuger i esvelt que arriba a assolir els vint metres d’alçada.

0976-01-06-0001-001  IMGP4259

D’altra banda, apareix un nou element que crida l’atenció: unes escales que ens porten cap a la planta inferior. Aquestes, són la projecció del terra, cada esglaó és el retall del paviment de fusta. Es despleguen i baixen acompanyades per un mur de formigó destrament polit, on hi destaquen les empremtes de l’encofrat i que no arriba a terra. De nou, un mur lleuger, un mur que flota.

0976-01-06-0001-007  IMGP4258

Contrast i sorpresa. El contrast, provenir d’un espai sorollós i, de sobte, un espai carregat de misticisme. La sorpresa, l’accés a través de l’aparcament i topar amb un edifici-lluernari que captiva. No es pot dir més, la resta, s’ha de sentir.

I és que Souto de Moura juga amb el llenguatge formal de la matèria, n’explora la seva capacitat tècnica i ens regala espais carregats de sensualitat i calidesa que ens fan reflexionar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s