MODEL 22@

UNA PREDICCIÓ PER A BARCELONA

paris1800

022302

Fixem-nos en les dues imatges. Corresponen a un plànol de París del S. XIX i a un de Londres del S.XVII. S’hi pot constatar un element comú, que és extensible a la ciutat europea en general: el que configura la ciutat no és cada edifici individual, sinó l’espai públic, el negatiu que deixen les volumetries dels edificis. En definitiva, la ciutat europea està estructurada pel carrer i  per la plaça, i  les relacions humanes i col·lectives que s’hi produeixen, al contrari de la ciutat nordamericana, on el que predominen són els edificis singularment i la seva alçada.

IMG_20150113_161828

.area_33_d126d017

Ara fixem-nos en les següents imatges. Tornen a ser París i Londres, la primera des de la Torre Eiffel cap al districte de la Défense (París), i la segona, la City de Londres. Una nova relació entre les dues ciutats és possible: la zona de les oficines i negocis, la que mou més diners, és la zona que sobresurt més de la ciutat. Podríem dir que l’alçada dels edificis relativa a la resta de la ciutat és proporcional a la quantitat de diners que s’hi mou. Una major alçada per imposar-se i mostrar-se superiors en l’skyline de la ciutat, per poder identificar la zona fàcilment des de qualsevol punt de la ciutat, amb voluntat de causar respecte i donar imatge de poder. Però anem al títol de l’entrada: una predicció per a Barcelona. Com afronta, la ciutat, l’impuls incontrolat mundial cap als edificis alts? Arran de la xerrada que ens va fer l’Elies Torres, hem reflexionat més a fons sobre el tema. Entre moltes altres de les seves obres, ens va explicar el seu projecte per a la plaça de Glòries, que va perdre. Ja l’any passat, quan estudiàvem les propostes finalistes d’aquest concurs, ens va xocar una de les imatges que ens oferien Torres i el seu soci Martínez Lapeña:

002

Uns cossos irregulars escampats per la plaça, competint en alçada amb la Sagrada Família i fins i tot amagant la Torre Agbar. Al fons, Els edificis del començament de la diagonal, també en progressiu creixement, quasi apunt de connectar-se visualment amb les alçades del nou cor de Barcelona que seria Glòries. Un any després, la resposta a aquest primer “xoc” ens ha arribat per boca del mateix Elies. Segons deia, estava convençut que la nova plaça de Glòries, en connexió amb l’incipient 22@, amb el temps acabaria contenint edificis de l’alçada d’un centre de negocis, tal com s’està veient a la resta de ciutats europees. Potser havia perdut el concurs, però estava segur que aquesta fita acabaria esdevenint-se, més tard o més d’hora, encara que no en fos ell l’arquitecte. Fixem-nos en l’estat de l’actual 22@:

Imagen-del-distrito-22-de-Barc_54263976358_53389389549_600_396

No s’hi està reconeixent ja aquesta intenció de pujar cap amunt? “És que tampoc són tan alts, comparats amb la torre Agbar.” podria opinar algú. I qui ens diu que això es quedarà així? Els esforços que l’ajuntament està invertint per fer propaganda d’aquest 22@ semblen indicar que aquesta part de la ciutat està en els seus inicis, i què millor que l’arquitectura per donar una imatge de poder, de “modernitat” davant del món? Ens hem de preocupar. No renunciem al que ja hem dit que constituia la ciutat europea, potenciem les places i els carrers com espais únics i infinitament rics, i no volguem comparar-nos en un model americà. JA TENIM ELS NOSTRES PROPIS VALORS!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s