PER AMOR A L’ART

DES DE RUSC, PER AMOR A L’ART

Cansada, abatuda i amb ganes de no fer res em planto davant de la nevera oberta, buida, més freda del que és habitual. Però el que de veritat és estrany és no sentir el “tic, tac” del rellotge que corona l’aparell. S’ha aturat. Me’l miro, pensativa…

Des del primer dia que el vàrem programar per una funció concreta i molt específica, donar informació de l’hora en que vivim. Cada segon, cada minut i cada hora del dia treballava, esmerat, per satisfer la meva necessitat de córrer i no fer tard.

Però… i si ell no ho hagués volgut? I si cada vegada que s’esforçava en fer girar un engranatge plorava de ràbia i impotència? Sempre enfocat per una acció que no era la seva naturalesa interior.

En quin moment tota la precisió amb que les pinces encaixaven els engranatges es va ensorrar?

Potser fou quan el rellotge s’adonà que no volia ser rellotge…

.

Reflexiono. Amb les companyes de classe aquesta premeditació del “tempo” vital, aquest enfocar fermament el futur de les persones, l’anomenem “seqüència temporal”.

“Estudia fort a la ESO per assolir una bona preparació per batxillerat, treu bona nota a batxillerat per entrar en una bona carrera, en una bona facultat, segueix estudiant a la universitat per trobar una feina estable i viu, de la feina i per la feina, per una bona jubilació.”

Em sento molt cansada. Sempre pel futur, i mai arriba, ho sabem totes, sols ens entrenen per el que volen que siguem i ho deixem fer, ho deixem passar.

Una amiga de la facultat amb la que parlem del tema sovint em diu que no vol ser arquitecta. El primer dia que m’ho va fer saber em vaig sorprendre, com tothom qui ho sent. Què hi feia doncs a l’escola?

.

“Estudiar Arquitectura” -em va respondre.

.

Més clara no podia ser, i d’això ja en fa gairebé tres anys… Però és un d’aquells moments que es recorden tota la vida. A ella li agraeixo cada dia que em desperto el fer-me obrir els ulls.

Ara ho tinc clar. I des d’aquella resposta que entenc el que vull i el que no. Veig el pla del sistema. No ens ensenyen a entendre, estimar, veure, comprendre i projectar l’arquitectura. Sols ens entrenen per ser un engranatge de la seva màquina de diners (parafrasejant Lágrimas de Sangre). Produir, sortir al món laboral, treballar per elles i ser mediocres. “Com menys qüestionis, millor.”

.

Des de Rusc us presentem un punt de vista que esperem, com a mínim, entengueu. L’arquitectura és un art. És història, memòria, context, traces, està en totes i cadascuna de nosaltres. És viure, compartir, preguntar-se, emocionar-se, prendre partit.

És el testimoni del temps.

És qui ens parla de cada època, de cada moment, de cada societat. No la podem ignorar. Hi és, hi topem, hi vivim, hi estudiem, hi fem l’amor, hi plorem, hi descansem… per a mi, l’arquitectura és en tot.

I no vull ser arquitecta! Vull estimar cada pedra del mur i cada biga de fusta. Cada gir en una obra de Miralles, cada atmosfera que Zumthor em fa viure, el silenci de Kahn, la llum de Baeza, la gravetat de Baldeweg. Vull dir “és impossible!” davant les catedrals gòtiques franceses (Reims em té enamorada!), quedar-me sense paraules al veure Ronchamp! Plorar al entrar al Panteon i sentir tot el pes de la història al pujar a l’Acrópolis d’Atenes. Vull saber entendre el preciós regal que donen les cases per a pescadors del Garraf, copsar la veritat amb que són construides les masies de la Garrotxa. Vull aprendre a mirar, escoltar, ser crítica, relacionar, i comparar!

Vull aprendre arquitectura!

Estudiar el que m’encanta, cada dia, llegir als grans autors. Que m’expliquin com s’aguanten les cúpules de Buckmisterfuller si us plau! Tot per aprendre què és l’arquitectura, per mi.

.

Tot per amor…

…per amor a l’art.

mafalda foto1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s