EILEEN GRAY

L’ARQUITECTURA I EL SEXE

Pot un edifici provocar? Pot tenir capacitat per excitar? Per encendre la flama de la passió?

.

L’arquitectura sempre ha ocupat un lloc important en els relats eròtics i romàntics de la història. Ja des de l’antiga Grècia on “El Mur” era l’objecte separador de l’amor entre Píramo i Tisbe (posteriorment, i potser més conegudes com a, Romeu i Julieta). I aquest espai, l’entorn, és un factor determinant per les sensacions i els sentiments.

La llar, el refugi, protecció per a les amants que busquen intimitat, que busquen aquells moments de sensualitat tan especials on compartir els secrets més profunds.

Avui ens situem a la costa de la mar Mediterrània, a la magnífica Riviera Francesa, on el Sol enlluerna l’aigua blava, les onades repiquen contra les roques escarpades, hi trobem una finestra i dues persones observades per l’aire que s’entrebanca amb envans i mobles. Sols se senten sospirs i rialles, dits acaronant els cabells i mossegades que pugen per la cama, lentament…

Avui, a Rusc, entrem directament al cor de la sexualitat d’Eileen Gray i en el seu màxim exponent arquitectònic, la casa E1027 (1926-1929). Potser us sona algun nom, deu ser degut a la polèmica generada per la mort del famós arquitecte Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret-Gris 1887-1965) en el moment en que nedava per les seves aigües. Res estrany, doncs n’era visitant freqüent.

Però el perquè de l’obsessió de Le Corbusier per aquesta casa mereix una entrada sencera que està al forn del col·lectiu i properament podrem publicar. És un tema que ara mateix deixarem en segon pla.

Eileen Gray (1878-1976) nascuda a Irlanda, era, segurament, més coneguda com a dissenyadora que com a arquitecta. La seva investigació i innovació en el camp del disseny de mobiliari és digne d’estudi per la seva varietat i complexitat. Des de calaixeres pivotants a butaques amb un cert aire a “ninot de Michelin” que dotaven d’esperit l’interior de les cases on habitava i de les cases que creava, com la E1027.

002-eileen-gray-theredlist

.

Aquest cas concret ens serveix per entendre la fusió que aconsegueix entre els dos camps artístics. Els mobles que utilitza semblen fondre’s amb les parets, cobren vida i es mouen a voluntat de qui hi habita. Els murs giren i es pleguen, o no? Potser és la taula que trepa i abraça l’espai? Tot és en l’altre i el límit es difumina, es reinventa… però com? Sols en la fusta i el guix?

Eileen Gray obra les portes de la privacitat.

8e52fb852c785ea75a3351f79eb6e9d9.jpeg

Aquesta peça arquitectònica és una crida al trencament dels convenis socials que oprimeixen la sexualitat natural de cada persona. Eileen crea un resguard per a ella i Jean Badovici. Un “niu” on estimar-se i viure en plena expressió. Crear i créixer, què és el sexe sinó un art expressiu, on alliberar-te i fondre’t, fer-te entendre i mirar d’entendre a l’altra(es) persona(es)? (però reflexions a part…)

.

Ja l’entrada és tota una declaració d’intencions! El mur, corb, relentitza l’accés i potencia el misteri negant la visual a la resta de la sala central. Aquesta és acompanyada de detalls, escrits (un exemple… “entrez lentement”, “entreu a poc a poc” ) que fan més entretingut i enigmàtic el “passeig”.

En les seves paraules, una entrada ha de ser una “transició que manté el misteri d’aquell objecte que una està a punt de veure, que permet gaudir del plaer del suspens”. Una afirmació amb un aire eròtic que convida a reflexionar sobre la sensualitat del que es troba amagat, allò ocult que et congela fins cremar. Del moment abans de destapar la veritat.

Ja ho vèiem, la sala central que articula tota l’obra és un espai multifuncional que barreja l’amor, l’oci, el repòs, la meditació… uns separadors dissenyats per la mateixa Gray divideixen a la par que uneixen la relació entre privat i públic. Desfiguren i dilueixen els tabús, fent que flueixi l’aire per trencar l’opacitat i estaticitat arquitectònica del moment.

Una closca transparent clarament influenciada per l’austeritat exterior i la potència vital interior de l’obra d’Adolf Loos (Austria, 1870-1933). (Recordem que transparent no significa “amb finestrals”, el concepte respon a la nova percepció sensorial de l’espai, la relació d’interior i exterior…)

 Exterior

tumblr_mq9roqgQ7g1s7u6a7o1_1280

Així crea un viatge introspectiu molt menys estèril que els blancs “passejos” lecorbusierians (tot i que no és l’opinió de totes les membres de Rusc!). Forma laberints amb envans, racons amb mobles que amaguen records, parets que guarden secrets… dota de vida amb els mobles, colors, tocs alegres i personals. La gran diversitat i fragmentació no fan sinó potenciar la generositat espacial de la sala diàfana.

5ena coberta axo

.S’entén, doncs, que Eileen es contraposi a la màxima del mestre suís “Una casa és una màquina per a viure” amb aquesta contundent afirmació…

“Una casa no és una màquina per a viure. És la closca d’una persona, la seva extensió, el seu alliberament, la seva emancipació espiritual”.

e1027

La E1027 serà recordada per ser la primera casa moderna projectada per una dona i per ser testimoni d’aquell petó, d’aquella carícia, que escapen entre els dits de l’opressió sexual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s