MARTIN RAUCH

UNA ANTIGA NOVA CONSTRUCCIÓ

Avui Rusc us presenta no tant sols un edifici amb un personatge (que tornaran a aparèixer al blog sens dubte!) realment interessant, sinó també una manera alternativa de fer bona arquitectura lligada íntimament al lloc.

La casa de la qual parlarem avui és la casa Rauch a Schlins (Àustria), obra de l’arquitecte Robert Boltshauser amb la col·laboració del nostre personatge interessant; Martin Rauch. Abans de parlar de la casa en qüestió farem una breu presentació del nostre convidat de RUSC. Ell és el principal expert (ens atreviríem a dir mundial) amb la construcció amb tapial (construccions tradicionals a base fang). La seva experiència i coneixement amb l’arquitectura de tapial no ve de l’estudi d’arquitectura, sinó d’una formació com a ceramista. El seu gran interès per aquestes tècniques tradicionals, utilitzades des dels inicis en tota la història de l’arquitectura, i com modernitzar-les, millorar-les i tecnificar-les, l’ha portat a convertir-se en un referent, per no dir EL referent.

rauch_schlins_30_08_2008_037

La casa Rauch és una de les seves obres més conegudes. Situada en una forta pendent, la casa es construeix a base de mur de tapial estructural; murs de 60 cm d’espessor, que configuren un espai amb una atmosfera molt singular.

5

Parlem primer del material, i el perquè ens interessa; el tapial és un material compost bàsicament de terres (argiloses) compactades a cops. La terra és el material més universal que existeix, ja que la podem trobar amb relativa facilitat a la major part de punts del planeta. Això el converteix en un gran material de construcció, fàcil d’obtenir, amb molta inèrcia tèrmica, sense generar runa… (no us volem enganyar, també presenta desavantatges! Però com amb tot, hi ha maneres de pal·liar-los).

Així doncs, la casa es construeix amb murs de tapial, però també els paviments, sostres, esglaons i fins i tot plats de dutxa estan fets de materials argilosos, formats en un 85% per residus obtinguts en l’excavació de la casa. D’aquesta manera, ens està dient moltes coses; tant important és l’arquitectura que projectem i construïm en un lloc, com la manera de fer-la, l’impacte en el lloc, els residus que produïm… Una feina ben complicada la de l’arquitecte!

construir

Parlem ara de la casa i dels seus espais;  es col·loca com un bloc monolític, estereotòmic, en direcció a la pendent. La horitzontalitat del tapial premsat es remarca amb unes filades de maó horitzontals. La casa  s’organitza en forma de seqüència d’espais donat la lògica del material (el tapial necessita encadenar-se i travar-se, i els murs no poden estar massa debilitats). El gruix dels murs permet que la façana sigui “habitable”, que participi també de l’ús de la casa. Sentim la terra present a l’atmosfera, el batec dels murs que ens transmeten sensacions… Sentim els espais, la llum, el color.

MG_34863

Boltshauser-LehmhausRauch-03

Arquitectura moderna? Arquitectura tradicional? Arquitectura contemporània? És una simbiosi estranya on es combinen totes? Potser hauríem d’abandonar totes aquestes etiquetes que ens condicionen tant, i tant sols fer ARQUITECTURA.

longitudinal-section-aa

lhr-eg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s