EL JOVE JEANNERET

I LA SEVA PRIMERA CASA MODERNA

Que Le Corbusier era una mica arrogant ho sabem tots. Ell mateix va publicar la seva “Oeuvre complète”, amb fotografies i textos preparats per a l’ocasió. Encara així, abans de “néixer” el mestre que a tots ens han ensenyat a l’escola, Charles-Édouard Jeanneret va construir 6 cases i un cinema, tots a La Chaux-De-Fonds. Aquestes obres, però, no les va publicar. No eren prou “modernes”.

IMGP8875

El jove Jeanneret va néixer en aquella ciutat suïssa, avui dia coneguda pel seu urbanisme rellotger (desprès d’un gran incendi, la villa es va reconstruir amb una ordenació més racional, amb una retícula rectangular i ortogonal, i integrant els tallers amb els habitatges, construïts en estil Art Nouveau, per la proximitat amb França). Va rebre una cuidada educació artística per part de Charles L’Eplattanier, que va contribuir a la ciutat amb la variació estilística local, coneguda com Style sapin, amb ornamentació més depurada que els companys francesos i amb referències extretes dels boscos del Jura. Ell, veient l’interès del jove per l’arquitectura, li va aconseguir els seus tres primers encàrrecs (villes Fallet, Stotzer i Jacquemet), guiats per l’arquitecte local René Chapellaz i amb el llenguatge del mestre artista.

IMGP8880

La llar, però, se li va quedar petita. Primer va anar a París, on va treballar per l’August Perret. Aquest li va descobrir el formigó i el va portar a l’escola d’arquitectura de la capital francesa, on només estudiava el que l’instructor li deia: Construcció, Projectes i Història. Mogut per l’ambició de conèixer-ho tot (s’estava més temps a la biblioteca de La Chaux-De-Fonds que a casa seva), va viatjar per primer cop a Itàlia, on va descobrir les abadies, el Renaixement i, sobretot, Roma.

Screen Shot 2015-07-15 at 16.59.50

Un dia va haver de tornar a casa. Va obrir el seu taller, junt amb altres artistes. Va rebre més encàrrecs. El primer, però, la nova casa per a la família. No hi havia prou espai a la llar dels Jeanneret i el pare necessitava un estudi on treballar.

IMGP8886

Jeanneret va construir una casa de la muntanya. Façanes blanques, teulat a 4 aigües i 3 pisos: un per l’estudi del pare, un altre per la vida familiar i social i els de més a dalt pels dormitoris. Fins aquí tot normal. Però l’arquitecte havia de demostrar tot el que havia après als seus viatges.

IMGP8897

Tot i que les façanes eren del mateix color que moltes altres a La Chaux-De-Fonds (ara bé, les teules eren de fibrociment, més clares que les ceràmiques), el jove Jeanneret les va poblar de finestres. Els murs perimetrals no aguantaven tot l’edifici, perquè l’arquitecte va col·locar 4 pilars de formigó de 50x60cm amagats a l’interior. Això va fer que l’interior estigués més il·luminat que a la resta de les cases dels veïns i que les estances guardessin més relacions visuals amb el paisatge exterior.

IMGP8912

Els espais interiors eren convencionals. A les habitacions on podien rebre convidats (sala d’estar i sala del piano), el suís va empaperar les parets amb motius florals (roses vermelles i fulles verdes) mentre que les estances privades no tenien cap tipus de decoració. Només colors, variant del blau al beix.

IMGP8887

Ara bé, la decoració i, sobretot, les referències a altres arquitectures era present al cap de l’arquitecte. Jeanneret depurà el seu estil i el tractà amb motius clàssics (sostre imitant els cassetons del Panteó romà, pilastres de formigó amb ordres antics, après a l’estudi del mestre Perret) combinat amb elements moderns, com les portes dels vaixells i l’estètica nàutica (d’aquí la forta presència del color blau estant a la muntanya).

IMGP8905

A l’exterior regna la geometria, tot i que no totes les façanes són simètriques (la façana del jardí trenca amb la simetria pel nombre de finestres a banda i banda de l’accés). Al pla de terra, el suís dibuixà allò que va veure a les cartoixes italianes. Dos eixos perpendiculars (l’arquitecte va treballar el paviment amb molta cura, perquè a la intersecció dels eixos canvia les rajoles rectangulars amb proporció de 2:1 per quadrats, emfatitzant en centre) amb un perímetre treballat amb elements arquitectònics: una pèrgola amb vegetació delimitada per un mur de color blau i 4 pilars, un tetràstil a una de les cantonades del jardí, amb vistes privilegiades del paisatge del Jura, una barana de metall de disseny mínim, rebutjant el treball manual de l’Art Nouveau i el Style sapin, un tancament de la parcel·la per un dels seus costats amb 4 panells perforats al centre de cadascun d’ells per una el·lipse, etc.

IMGP8899

El jove suís havia après molt als seus viatges. Encara no havia formulat la seva coneguda proposta de la Maison Dom-Ino, no havia descobert el llenguatge “modern”. Ara bé, encara que aquesta casa pogués assemblar-se a les villes del voltant (façanes simples i teulat a 4 aigües), Charles-Édouard Jeanneret havia donat el primer pas cap a la modernitat, introduint innovacions tècniques i lingüístiques a la seva arquitectura.

Le Corbusier estava a punt de néixer.

Un pensament sobre “EL JOVE JEANNERET

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s