NOT VITAL

ASTRES CEGS; UN MIRADOR DEL SOL A AGADEZ

Allà on tot gira… allà on tot és quiet… Ets al centre, ets EL centre. Balles entre ombres juganeres que t’envolten, t’atrapen, et fan girar, vaciles, caus…

Fa setmanes que plou, fa mesos que vetlles, ja ni recordes què és la son, potser ni recordes què és somiar…

Perquè des de l’inici dels temps que el busquem. Volem volar. Ben amunt, acaronar-lo amb les ales, com Ícar. I en sabem les conseqüències, i ens agraden, què carai! En diuen somiatruites, romàntiques, ho titllen d’utopies… Però potser el que fa falta és un punt en l’espai, una referència. I per això viatgem fins a Agadez, al centre de Níger, entre el Tchad i Mali, sobre Nigèria, al cor d’Àfrica.

Niger_sat.png

Aquí s’hi atura el dia. És aquell moment en que deixes de respirar, necessites totes les energies concentrades en admirar la mort del dia, o el naixement de la nit. Aquell precís segon en que la llum t’escalfa el front i, de sobte, el vent et refreda el nas. És aquí on Not Vital (Suissa 1948) es va inspirar per a crear un monument al Sol.

house_to_watch_the_sunset005_0-79405619

La dificultat de fer simple el complex ha sigut, és i serà sempre la batalla que hem de viure. Observar l’espai i entendre les traces físiques del lloc, les petjades d’una civilització, una guerra, una desolació, però també d’aquell riu, la flor del camí, la vista emmarcada, la pedra tallada o la runa que abans era habitada. Una herència per conservar, un homenatge a qui ens ha deixat tants coneixements. La terra s’erigeix per sobre els arbres. Com una muntanya.  Imponentment natural. Apilada i treballant amb el pes de tants i tants anys viscuts. La complexitat diluida en argila compacta.

(hi ha contradiccions que sembla que encaixen)

DSC00048.JPG

“Simplement” són quatre cubs (de 3x3x3m) apilats i orientats amb obertures molt concretes. Precisant el concepte que tants caps ha fet ballar, que tants ulls ha cegat. El culte a la natura.

DSC00051.JPG

Agafar alçada per ser una referència en el tot, per ser una referència en el res. Fer volar la nostra ment fins una cota suficient per dominar, però alhora per deixar-nos envoltar. Potser buscava enfrontar-se, potser volia ser més, millor, més amunt que els ocells, més profund que el volcà, l’origen i el final de totes les coses. El centre.

(l’antropocentrisme latent i traidor…)

O potser s’agenolli qui, de lluny, vegi créixer l’Atalaya i s’adoni que sempre ha estat allà, esperant. Que no li cal ser més. Simplement és, i això ho escrivim amb totes les seves conseqüències, és i sent. Cada mà i cada mirada. Com deiem. Cada generació moldejant i perfilant l’àrida terra.

Entenent de manera molt sensible l’entorn i la cultura Not Vital ha projectat una casa per a viure el Sol. Que no és poc!

DSC00052.JPG

És des d’aquí que els secrets s’escapen entre els llavis, però resten muts. No hi ha paraules, només color. Un cel tenyit de foc, un continent per descobrir i tu.

De tantes mirades furtives que t’hi has obsessionat. Queda grabat en la retina. És tant bonic… tant llunyà… tant efímer…

Descansa, no hi veus, però saps que demà tornarà a coronar l’horitzó.

“El Sol sempre ens podrá retreure que mai el mirem quan el veiem…” Nil Neidos

Fotografies extretes de la revista nº140 d’AV “África esencial”.

Un pensament sobre “NOT VITAL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s