MON ONCLE

O QUAN L’ARQUITECTURA NO ESTÀ AL SERVEI DE LES PERSONES

Arquitectura i Cinema són dos conceptes que al llarg de la història han mantingut una intensa relació. Des de la seva aparició, el setè art s’ha convertit en una eina no només per explicar històries sinó també per immortalitzar espais i escenaris. L’arquitectura, el tractament de la llum, dels ambients, és el que fa que la història en qüestió ens atrapi, ens atregui i ens captivi.

.

Aquesta setmana volem introduir una pel·lícula d’un dels directors que podriem considerar un “essencial”. Estem parlant de Jaques Tati i la seva primera pel·lícula en color, “Mon Oncle”, de l’any 1958. Es tracta d’un film interessant no únicament per la fotografia i els escenaris sinó també pel seu argument.

La pel·lícula gira entorn el debat sobre el predomini i la influència de les idees modernes en la vida quotidiana de les persones, un debat on l’arquitectura adopta un rol protagonista.

Cartell Mon Oncle. Jacques Tati

.

El director construeix dos mons clarament diferenciats dins d’una mateixa ciutat: el centre, on habita M. Hulot, i la perifèria, on viuen el matrimoni Arpel i el seu fill Gerard.

M. Hulot, personatge interpretat pel propi director, és un romàntic i somiador que encara troba l’encant en les petites coses de la vida quotidiana. És molt interessant la manera amb la qual el director posa èmfasi al seu tracte amb els veïns, remarcant aquesta idea de la vida de barri tradicional.

El matrimoni Arpel, en canvi, tenen un alt nivell adquisitiu i formen part d’un cercle social on l’aparença és el factor principal. Pertanyen a un món materialista, dominat per les ànsies de poder, d’evolució. Un món modern on el poder es demostra en la tecnologia, les possessions.

.

Tati és conscient de la importància de l’atmòsfera que transmet una escena i aconsegueix dominar la llum i el cromatisme dels escenaris de manera magistral. Únicament amb les imatges és capaç de generar una sèrie de sensacions i inquietuds en l’espectador.

En el cas del suburbi utilitza colors freds i ombres marcades, formes geomètriques perfectes i sorolls monòtons i mecànics. Aconsegueix donar als espais un caràcter impersonal, fins i tot incòmode, que contrasta amb el caràcter càlid i familiar del centre.

juntes1

.

Tornant al matrimoni Arpel, en ells es representa com la idea de modernitat que predomina actualment afecta i canvia de forma dramàtica la vida de la gent. Tati té com a objectiu fer-nos plantejar la influència que les noves idees modernes tenen en la nostra vida.

.

Un altre element amb gran força i presència al llarg de la pel·lícula és el tema del recorregut en l’arquitectura. Només cal que fem una ullada a l’arquitectura de Le Corbusier per veure com d’important és aquest aspecte en la percepció que les persones agafem d’un edifici. El fet de recórrer l’arquitectura genera una sèrie de sensacions en el visitant, una ampli ventall d’opcions de viure un mateix espai. El director porta aquest aspecte a un nivell fins i tot absurd per fer-nos adonar d’aquesta importància, com podem veure en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=6mtluyHcOnk .

.

La casa es genera a partir d’una geometria pura, cúbica, de línies rectes. Jacqes Tati tenia un particular punt de vista vers aquesta marcada geometria, tal i com va dir: “Les lignes géomètriques ne rendent pas les gens aimables”. Dit d’altra manera, les línies geomètriques no generen gent amable.

Cada element de la seva casa té un marcat caràcter funcionalista i racional, on predominen els elements estètics per sobre dels aspectes de la vida real i quotidiana, aspectes que realment formen part de la vida de les persones.

El matrimoni Arpel subordina el seu nivell de vida, la seva comoditat, per mantenir la seva posició social, les aparences.

4797852390_3176e4dd8c

.

És en aquest punt on ens hem de plantejar fins quin punt les nostres vides estan influenciades per les corrents estètiques o tecnològiques del moment.

Perquè la qüestió no és tant la puresa de la forma sinó més el tractament que se’n fa d’aquesta.

.

I és aleshores quan sorgeix la pregunta: l’arquitectura construeix edificis i les persones les convertim en llars? O un arquitecte pot construir una llar?

.

Està clar que existeix una arquitectura que no està destinada a complir la funció d’habitatge però, tot i així, la presència de les persones en l’arquitectura és constant. El mateix Tati ens demostra que hi ha espais que ens desperten més interès que altres, que ens transmeten més ganes de quedar-nos-hi a fer el cafè, llegir un llibre…

.

La qüestió pren força quan observem aquestes dues imatges.

jean-pierre-junker-casa-bianchetti-snozzi-1990

Es tracta d’un fotomuntatge realitzat en el primer curs de sociologia del professor Jean-Pierre Junker a la universitat de Zúrich on es pot observar el mateix interior, la casa Bianchetti de Luiggi Snozzi, habitada i sense habitar.

.

En la primera imatge podem observar un espai inhabitat, fred. No té caràcter, està buit, però no només de mobles sinó també de vida. Per altra banda, en la segona imatge l’espai ha adquirit una qualitat nova, té una vitalitat pròpia.

.

Existeix una arquitectura per emmarcar i una arquitectura per viure?

.

Cubierta de la Unidad de la Habitación de Marsella. Fotografía de René Burri. Coberta de la Unité d’Habitation de Marseille. Fotografia de René Burri

.

Perquè, com en l’anterior imatge, l’espai més insospitat es pot convertir en l’espai més preuat i ple de vida. Cal deixar que l’arquitectura faci la seva funció, que les persones li donin ús i se la sentin com a seva. Cal humanitzar l’arquitectura.

.

Perquè potser els encarregats de fer que un espai deixi de ser una caixa i passi a ser un lloc on viure, créixer i crear moments no sol som els arquitectes.

.

L’arquitectura necessita tenir un caràcter, una ideologia. I això no només ens afecta com a arquitectes sinó també com a habitants i com a persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s