ETSAV_DEBAT I

ARQUITECTURES / SOCIETATS

Primer assalt del cicle de debats participatius a l’ETSAVallès amb el tema “Arquitectures / Societats” sobre la taula.

Ha sigut un dia mogut i amb moltes decisions improvitzades que ens han ajudat a créixer i empoderar-nos! Ens posem en context:

Situades a la parada de Provença a les 8:10 hem rebut una trucada inesperada… en Coque Claret (professor de l’escola que ajudava a dinamitzar el debat) no podia venir per motius de salut. Degut a això s’havia enviat un avís d’aplaçament de l’acte.

L’equip de RUSC ja estava en marxa i les notícies no podien ser més desfavorables, sense en Coque i amb l’avís perdíem tota la força de cop! Però, alhora, no podríem ser en un estadi millor! Sense saber-ho (o potser sí) ens havien donat l’oportunitat de demostrar que creiem en el que diem. Que podem dur a terme el que escrivim.

QUE PODÍEM NO JERARQUITZAR ELS DEBATS.

Si analitzem la situació veiem que, si l’anul·làvem, la sessió perdia el caràcter horitzontal que es proposava des del principi. Acceptàvem que una persona era més important que la resta -que l’acte no podia funcionar sense ella- cosa que la posicionava per sobre en el debat, estratificant tot el procés.

D’altra banda, si aconseguíem tirar endavant i fer front a totes aquestes traves, ens demostraríem (referint-nos a totes les participants) que les coses poden funcionar de manera diferent, que podem empoderar-nos i reivindicar la nostra capacitat generativa de contingut. No seria fàcil i calia actuar amb rapidesa.

I aquí és on en Coque, sense saber-ho, ens ha ajudat des del record quan ens parla de la importància d’improvitzar. Sorgeix en aquest moment en que tot funciona per idees fugaces i sense massa connexió. On ens trobem en un espiral que ens engoleix i sembla que, realment, el fàcil sigui abandonar… però de sobte, per un impuls -eficaç, fàcil, potent-, et comences a moure per gestionar la situació. I potser sona massa tòpic i èpic, potser massa poètic, però tot es redueix al mateix concepte, tirar endavant. Repetim, demostrant que ho podem fer. I, sobretot, investigar un dels punts de vista que més ens preocupava posar en crisi, la necessitat sistemàtica de dependència d’un referent “superior” i com superar-la.

Així doncs, amb un cafè mig cremat -però molt gaudit-, i les ganes renovades, iniciàvem el primer debat del cicle! Com apuntàvem en la preparació, els post-its hi juguen un paper molt important per perdre les vergonyes i la inquietud sorgida ha sigut:

Si la societat no avança cap a un col·lectivisme, com ho pot fer l’arquitectura?

12920980_10208912264074138_352835587_n

Les reflexions anaven i venien, generant contingut molt potent en moment clau; s’apuntava la impossible distinció entre “arquitectura” i “societat”, l’una depèn de l’altra, i avancen en conjunt formant-se, com el poder i la seva expressió formal. Al anar tant de la mà les influències són cabdals i, ja sigui per mimetisme o contraposició, el col·lectivisme traduït en projectes, processos, participacions, etc, s’enten sols com a part inherent de la societat que vivim.

Aquesta “democratització” de l’arquitectura -aquesta dissolució del coneixement propi en el col·lectiu- passa per posar en crisi la jerarquia social que genere un títol acadèmic, es planteja que estratifica la societat en persones que en saben i persones que no, afavorint la dependència d’una tecnocràcia per a solucionar conflictes. Perdent, així, l’empoderament vital.

Es matitza que no és una càrrega contra el concepte de títol, sinó a la gestió del mateix, a la concepció social que se’n té. Entendre que potser el nostre paper és oferir unes eines de percepció de l’espai i la construcció per a que es puguin utilitzar des de molts altres camps. Aquest pensament entrava en contrast directe amb la metodologia actual, on una persona arquitecta, com una metgessa, dóna solucions, no eines.

Aquí s’evidencien les especificacions arquitectòniques que aconsegueixen, a partir de la neutralitat, obrir el ventall de possibilitats a tota la població. Això pot permetre un apropiament de l’espai molt positiu. Però es concreta que sols en un punt final, mai en el procés. Per tant l’impacte social és molt diferent. És clar, com s’apunta, que en aquests processos col·lectius l’eficiència hi juga en contra -entenent-la com a major resultat en el mínim temps-. Però, com diu un proverbi Massai:

Si vols anar ràpid, ves sola; Si vols anar lluny, ves acompanyada.

Aquest “acompanyament” pot arribar a ser conflictiu quan sorgeixen casos específics barrejats amb els generals. S’entén aquesta diferenciació de condicions quan observem una persona amb diverses feines parcials, dificultat en la mobilitat i amb càrrega de canalla. És per això que cal treballar, i molt, en fer créixer els conceptes que estan apareguen -tot i que fa dècades que es treballen- en l’entorn polític i social. Una de les potències més clares és la de les eines informàtiques, que permeten aproximar-se a una gran quantitat de persones amb el mínim temps. Això, evidentment, té altres coseqüències, per això ho hem de gestar molt més.

12939321_10208912182152090_578958825_n

Aquestes noves -o velles i oblidades- maneres de funcionar cal que arribin a les escoles per poder fer-ne investigació, que és la base. De moment, al no rebre aquest tipus de eines, cal entendre que hi ha la possibilitat de sortir a buscar-les. Generar les condicions ideals per autoaprendre i produir un contagi necessari cap al nostre entorn.

I toquen les 11:50. Acaba el debat i, com si les idees es fessin palpables, totes recollim alhora la sala. Que pot semblar una acció ben fàcil, però l’entorn, el debat, l’atmofera, demostraven que alguna cosa s’estava cuinant i, francament, quina bona olor que fa!

Proper Debat el 14 d’Abril (dijous) a les 10:10 a la Sala d’Actes de l’ETSAV. Us hi esperem!

Seguim treballant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s