D I S T À N C I A

L’arquitectura sempre s’autoreferencia i parla de sí mateixa com un concepte únic i inamobible. Però pensant fredament sabem el que significa i el que suposa l’arquitectura?

Com a estudiants pot semblar agosarat posar sobre la taula les definicions dels grans mestres històrics. Però així és RUSC; curiosa, amb valor crític i, sobretot, amb ganes d’entendre els conceptes des de molts punts de vista diferents.

Doncs, si parlem del concepte “Arquitectura” hem de començar per la definició més popular. Podríem començar des d’un altre punt de vista, però a vegades el que importa més és simplement iniciar la feina.

Així que, retornant al tema que ens ha empès a reflexionar: la definició més compartida és entendre l’arquitectura com la tècnica i l’art que acompanya la materialització de les construccions i els edificis. Però, per a nosaltres, el concepte és molt més complex que intentar-ho resumir com una disciplina encarregada d’efectuar cases i murs.

Louis Kahn 1

Sense voler fer un brusc resum històric del terme “arquitectura”, però, amb la necessitat d’exemplificar el perquè no podem resumir l’arquitectura com la tècnica de projectar edificacions, narrarem com els antics grecs vivien l’arquitectura.

Per l’antiga Grècia l’arquitectura girava entorn d’un gran simbolisme. Pel poble hel·lènic l’arquitectura no era construcció, si no una batalla entre la humanitat i la natura. S’havia de manipular l’entorn físic, mitjançant traces i geometries divines, perquè la societat pogués expandir el seu pensament. En poques paraules, l’arquitectura era l’art de dominar la natura perquè l’humà si pogués expressar en ella amb plena esplendor.

Per tant, si pels antics grecs, sent un dels possibles orígens de l’arquitectura, no la consideraven que fos construcció, que se suposa que ha de ser l’origen que relligui tots els elements arquitectònics que ens han arribat fins ara? Alguna cosa han de tenir en comú… Però que?

001

Una solució pot ser escoltar als teòrics, i, molts d’ells ens parlen de l’ESPAI. L’arquitectura engloba un espai en el qual es relacionen el sistema físic (la natura, l’univers) amb l’activitat humana (pensar, viure, riure,…). Amb aquesta definició es recupera la concepció que tenien en greges de l’arquitectura, per tant, no ha de ser errònia.

Inclús la definició va més enllà! L’espai, en l’arquitectura s’entén com una estructura matemàtica, és a dir, amb un llenguatge abstracte que ha de ser capaç de ser llegit per a tothom de la mateixa manera que ho fa l’art.

Però… de veritat ens hem de quedar només amb aquesta definició? L’espai, en si mateix, és capaç de fer tot això? O li falta una nova dimensió? Creiem que en l’arquitectura hi ha un interval de factors i agents que només es poden respondre amb l’espai.

Peter Zumthor, Bruder-Klaus-Feldkapelle

Aquesta nova dimensió només pot ser una, el TEMPS. Espai i temps són arquitectura al mateix nivell; ni més ni menys. Encara que la seva obra sigui destruïda, és capaç de mantenir el seu espai, la seva presencia. Com també té la capacitat de recuperar records i emmagatzemar els segons dins d’una caixeta de vidre, invisible, però ben present.

Si no hi ha espai, no hi ha medi per entendre el que ens envolta, no hi ha natura. I si no hi ha temps, tot esdevé immòbil, mort, i sense humanitat. Aquesta experiència, en la qual la teva individualitat esdevé part de tot allò que pertany al món físic, succeeix en l’arquitectura.

Un dels llocs on més tangible és viure aquesta sensació és en una catedral gòtica. La poètica de l’espai no neix de la religiositat, sinó d’entendre que la llum i la persona s’ha d’unir en únic esperit, formant una continuïtat entre humà i univers.

Nasty 72

I clar, si ens endinsem encara més amb aquests dos factors tan potents, potser serem capaços d’extreure un origen més pur i més únic. L’equació és simple: temps més espai. I l’única solució factible és la DISTÀNCIA.

EUREKA! Tot s’il·lumina! L’arquitectura només pot ser distància! La distància ho acaba sent tot. És aquell interval entre la ment que pensa i la ment sensible que viu; és la mesura divina que dóna valor a l’entorn, és aquella escala des de la qual la persona mira la natura, és… És arquitectura en estat pur.

La distància permet (i ha permès) que les persones ens puguem enfrontar des de totes les escales, mides i diferencies que existeixen amb l’espai i el temps.

Per tant, sense cap intenció de fer cap conclusió, sinó tot el contrari, obrim un inici, una porta… un origen d’allò que creiem que podria i hauria de ser l’arquitectura. No la valorem com un art, com una tècnica o una construcció. Si no que la valorem com aquella distància que hom pren respecte a l’espai i el temps per fer de la natura i la vida humana una llar per la societat.

Un pensament sobre “D I S T À N C I A

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s