63ºN_Oppdal

RUSC enceta una nova secció, amb ganes de compartir i explicar les experiències viscudes per membres del col·lectiu al gran i gelat Nord.

Així doncs, comencem!

IMG_9026.JPG

Quan l’arquitectura es dissol en el paisatge.

Situem-nos,
Ens trobem a Oppdal, un petit poble situat al vell mig de Noruega i rodejat per grans extensions de boscos i muntanyes.

Com sempre hem dit el context és important, i en aquest cas és el paisatge que ens satura d’informació. Se’ns fa impossible fixar la vista en un punt, en un objecte, en un element singular… Tot té un atractiu constant,

tranquil.

3.jpg

En l’aire es respira humitat, aigua molta aigua i sobretot, verd…

És en aquest moment en què ens preguntem; On és l’arquitectura? Què passa amb les construccions tradicionals que conformen aquest petit poble?

Més enllà de les cases vermelles que tothom pot veure, ens n’adonem que apareixen uns elements de caràcter molt propi, que es dissolen en el paisatge i passen gairebé desapercebuts.

Són petites construccions; “caixes” de fusta que recolzen tot el seu pes sobre murs de pedra seca… contundentment contra el terra… Però hi ha un altre pes que es transmet al lloc, encara que d’una manera menys tangible… Les cobertes, aquestes cobertes a dues aigües i enjardinades, que es dissolen en l’espai i el paisatge.

4.jpg

Així doncs què busquem?

Busquem aquell element que ens transmet una singularitat, que es relaciona d’una manera diferent amb el lloc.

I el trobem… és clar que el trobem. Bosc endins, una cabana que passa totalment desapercebuda entre la vegetació…

5.jpg

Però aquest cas va més enllà…

Aquest element no està perdut en mig del paisatge, no és un element més. Esitua, pren posició en un lloc i en defineix els límits. Utilitzant una senzilla tanca de fil metàl·lic; delimita un recinte i crea un recorregut d’accés, acompanyat d’una petita plataforma de fusta que ens separa del bosc. En el moment en què hi posem els peus la nostra relació amb el bosc canvia… La natura passa a un segon pla, ja no se’ns imposa el paisatge.

Situació, emplaçament, lloc… matèria? Com està construïda aquesta cabana?

Una construcció senzilla; terra, pedra i fusta. Una construcció dura, austera que fins i tot podríem criticar… Però primer cal observar, analitzar i entendre.

Contràriament al que sembla per la coberta, la cabana s’estructura a través de deu pòrtics ordenats d’una forma radial. Aquests pòrtics de fusta, tindran com a element de suport un mur de contenció de pedra seca, que gràcies a la seva geometria circular reparteix perfectament l’empenta de les terres.

    IMG_9104    IMG_9103

IMG_9069

L’espai interior queda definit per la penombra, els deu pilars de fusta i la gran llar de foc d’acer… Aquest element crea una centralitat clara, que fa habitable l’espai. Un punt de llum, d’escalfor, de trobada.

Un espai íntim, recer de la immensitat del paisatge, de la duresa del clima…

…un refugi.

Esperem trobar-ne més,

Seguim explorant i aprenent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s