63ºN_VALSØYA

Com ja sabeu, ens mouen ganes d’aprendre, investigar, experimentar… El procés participatiu del Pla Marcell ens ha motivat a treballar amb les nostres pròpies mans, aprendre a partir de la pràctica real, del contacte amb la matèria i el lloc, construir allò que imaginem de manera col·lectiva. RUSC us porta el primer de tres projectes que es desenvoluparan durant els pròxims mesos a diferents punts de Noruega.

2.jpg

Construir i reinterpretar la tradició.

Amb son i badallant pugem a l’autocar que ens ha de dur a Valsøya on tenim el petit encàrrec de la comunitat del poble; construir una petita sauna a tocar de l’aigua del Fjord, perquè tothom qui vulgui pugui utilitzar-la com a punt de trobada i descans.

Encara amb una mica de son a les orelles, arribem al petit càmping de l’illa, on muntarem el campament per prop de nou dies.

Però ep! No tenim temps a perdre, cal aprofitar el dia tan esplèndid que fa!

A corre-cuita i gairebé sense temps per deixar les coses a lloc, agafem les eines i ens disposem a treballar. Primer de tot cal organitzar-se; treballarem a dos llocs diferents i per tant cal preparar l’espai de treball. Ens fem lloc dins del bosc i al costat de la carretera, situem teles de protecció per la pluja, i tot aquell material que necessitarem per treballar… Ara sí, podem començar.

Però, començar què? No sabem com funciona allò que volem fer!

Esq 1.jpgÉs aquí on apareix la veu de l’experiència… Aquelles persones que coneixen la tradició i la tècnica guiaran a alumnes i professors durant tot el procés. Així doncs, fent cas de les indicacions marcades ens dividim per treballar en dues zones a la vegada. La pròxima a la carretera servirà com a “taller” de prefabricació dels elements constructius i la segona serà l’emplaçament real del projecte.

Pas a pas doncs.

La fonamentació.

Primer cal plantejar la fonamentació i modelar el marc estructural de fusta que lligarà tots els elements de suport. La fonamentació és senzilla però efectiva, seran vuit petits pous que s’ompliran de pedres de petit diàmetre i es culminaran amb pedres planes de grans dimensions i pes.

Paral·lelament i gairebé de forma constant durant tota la setmana, anirem eliminant l’escorça dels troncs de fusta que ens vagin arribant per tal de després tallar-los cada cinquanta centímetres i obtenir així les “totxanes” de fusta que farem servir al mur de maçoneria tradicional. La fusta que farem servir és fusta de rebuig, aquella que ja no serveix per construcció; o bé per què ha quedat curta o bé per què s’ha assecat massa ràpid o pel contrari està massa humida.

esq-2

Un cop tenim enllestida la fonamentació i el marc estructural cal trobar la manera per salvar el desnivell del terreny. Per solucionar-ho, farem servir la fusta d’un arbre mort que trobem allà mateix, la resina que haurà anat deixant anar durant la seva vida i també mort, farà que la fusta un cop assecada sigui extraordinàriament més duradora i resistent.

D’altra banda, unes quantes persones comencen a treballar en el forn que hi haurà dins la sauna. Es disposen a recollir roques properes a l’aigua del Fjord; en descartaran aquelles que tinguin vetes o colors rojos, ja que tenen massa ferro i trenquen fàcilment si les sotmetem a grans canvis de temperatura. També, les utilitzarem per fer murs de pedra seca sota el marc estructural de fonamentació, i això ens ajudarà a regular l’excés d’entrada d’aire i per tant el foc.

Els tres primers dies són intensos, molls i feixucs, els següents encara ho seran més…

El mur, la caixa.

Entra en joc i per quedar-s’hi el nostre amic “clay” o argila; una barreja entre sorra, aigua i argila marina, que sense ser-ho ens recorda molt al morter de Portland. Aquest material s’utilitza per segellar les juntes entre elements de fusta i demanarà d’entre tres i quatre mesos per endurir-se i perdre tota la humitat.

El mur de maçoneria treballarà estructuralment com un element rígid; una caixa. Entre cada fila de blocs de fusta hi situarem un llit d’argila i sobretot uns llistons de fusta enclavats als blocs, així el conjunt treballarà unitàriament. A més a més, hi situarem elements estructurals secundaris, aquells que delimitaran i soportaran les superfícies horitzontals interiors.

esq-3

Aleshores… com funciona la sauna?

Aquesta sauna és una re-interpretació d’un sistema constructiu històric i per tant no funcionarà exactament igual que les saunes habituals… Es tracta d’un element central que té una gran inèrcia i per tant demana d’un gran temps per escalfar-se. Així doncs, primer caldrà escalfar l’espai durant vuit hores deixant que el foc i el fum escalfin les pedres i el mur que conforma la sauna. Un cop escalfada, es deixarà sortir el fum, s’apagarà el foc i es podrà utilitzar com a tal. Per tant, no només és una sauna de temperatura baixa, sinó que a més també es pot utilitzar com a casa per fumar aliments prèviament.

L’argila en canvi, ens planteja un dubte general… Quin ús té a més de segellar les juntes?

La lògica ens diu que l’argila no fa cap funció en si, ja que per capil·laritat (i d’això en diem la teoria de la capil·laritat), la fusta hauria d’absorbir l’aigua de l’argila i expulsar així la humitat cap a l’exterior per tal d’assecar el conjunt del mur.

En canvi la tradició presenta la teoria del gas; la fusta en aquesta posició no té capil·laritat, ja que la direcció de les fibres no ho permet, així l’argila ajudarà a assecar el conjunt a través de l’evaporació de l’aigua, absorbirà aquesta humitat i la portarà a l’exterior. En qualsevol cas, caldrà fer-ne un seguiment per saber si la tradició s’equivoca.

Últim esforç, ja ho tenim a tocar…

La coberta i els últims detalls.

Ara que ja hem acabat el mur, la porta i l’estructura secundària interior cal rematar la construcció. Novament ens repartim tasques… Un gran grup s’encarregarà de finalitzar la coberta, mentre un altre més petit es dedicarà a polir i treballar aquells troncs que ens serviran de bancs a l’interior i els taulons que ens serviran de terra.

Altra vegada, realitzem un marc estructural que ens ajudarà a rigiditzar i unir el conjunt a més de servir-nos de base per a la coberta. El material escasseja així que cal improvisar algunes solucions…

esq-4

La coberta demana feina, cal que aporti l’acabat interior, un espai per acomodar l’aïllament i sobretot ha de poder suportar el gran pes que tindrà el substrat vegetal que pròximament s’hi situarà a sobre. L’estructura bàsica la tenim clara, dos murs triangulars de remat i un sistema de costelles unides a partir d’encaixos tallats en dos troncs. Però també cal improvisar el remat interior, i per fer-ho aprofitem totes les planxes de fusta de les que disposem i ens les empesquem per poder rematar bé les juntes i situar sobre el “fals sostre” l’aïllament tèrmic.

La construcció és honesta, bruta i matèrica, no amaguem res, tot té la seva funció… El resultat ens agrada i ens fa sentir orgulloses, cansades marxem cap al campament a celebrar-ho i començar a preparar el pròxim projecte.

Sembla que ja hem acabat!

O potser no?

Aquesta construcció ens serveix per començar a traçar enllaços i practicar el treball col·lectiu. Abans de començar aquesta sauna teníem la idea de fer-ne també la coberta enjardinada, un vestuari previ d’accés i una passera que donés comunicació directa a l’aigua del Fjord.

Serà necessària una segona fase doncs…

Reinterpretar la tradició demana reflexió conjunta i sobretot temps.

Axo_Final_Sauna.jpg

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s