CIVITAS

Que és i per a què serveix una ciutat? En general, una ciutat, s’entén com un conjunt de construccions dins d’una mateixa estructura urbana que entrellaça els espais. Però antropològicament és un concepte més profund i ampli…

Carrers, places, edificis, i… CIUTADANS!

Sembla simple, però a vegades se’ns oblida. Una ciutat no és més que el conjunt dels seus ciutadans. És a dir, de la societat que conviu en el mateix espai urbà.

Civitas 002.jpg

Seguint aquesta visió antropològica mirem que representa la societat. La societat és el producte d’una cultura; entenent sempre producte com a origen (allò que dóna pas a un origen, a una historia col·lectiva) i no com a objecte.

I relligant conceptes, la cultura… La cultura hi ha moltes maneres d’entendre-la. Una definició, i molt vàlida, és la que ens dóna Roger M. Keesing. En aquesta definició parla de cultura com el conjunt d’idees i símbols d’un poble. Clifford Geertz va un pèl més enllà i en remarca que aquestes idees i símbols han d’estar dins d’una xarxa amb significat per aquest poble. En resum: una cultura és aquella xarxa reconeixible per part d’un mateix poble que representa tot el desenvolupament de les accions de l’ésser humà (tant ideològic, emocional com de ritual).

Civitas 004.jpg.

Per tant, es podria deduir que una ciutat representa l’ésser humà i la seva cultura.

Aquí és on es volia arribar. En aquest punt cal fer-nos una nova pregunta:

La nostra ciutat és una clara representació de nosaltres?

Hi haurà que dirà que si, i hi haurà d’altres que no. Però el que està clar és que hi ha coses que s’han de repensar. Certament vivim en una societat eclipsada per l’economia i, d’aquí es podria extreure el perquè de què els carrers i els edificis es mesurin pel seu valor mercantil i no pas pel seu valor social. Però quan sorgeix la necessitat cultural d’ocupar els carrers i les places, ja no es pot fer, perquè tot s’ha deixat invadir pel mercat i la globalització. El carrer ha deixat de ser EL CARRER, per ser una traça divisòria, de circulació o de comerç. La plaça ha deixat de ser LA PLAÇA, per ser un mercat, una façana o una rotonda. Ja no queda espai per la reunió, ni pel diàleg. I encara menys per l’origen d’idees. L’àgora ha mort.

Civitas 006.jpg

No és gens coherent que s’apliquin les mateixes estructures urbanes en cultures i espais tan disparitats, però encara així, això està succeint des de fa massa temps. Hi haurà qui dirà que el món ja és massa petit per a viure separats i, que per això les ciutats s’han d’unificar (i segur que tindrà molt bons arguments que la recolzin), però si és així, caldria formar una societat unida en una base comuna (com la cooperació i la dignitat) i no de classes i estrats (fent referència a la divisió que tenim del món; especialment centrada en l’economia).

I sent l’economia important, la societat que la produeix ho hauria de ser encara més. Potser és hora de deixar de comercialitzar amb les places i els carrers (inclús amb els edificis!). Deixar de produir equipaments buits de sentit per revalorar barris. Cal començar a traçar un nou món que neixi des de les idees del segle XXI. L’ecologia, l’eficiència, la comunicació i, per sobre de tot, la relació i la cooperació entre persones podrien ser els nous pilars

Civitas 005.jpg.

La construcció (i la reconstrucció) de la ciutat ha de ser cosa de tots, ja que tots formem part de la ciutat. Els primers passos potser sí que estan en mans de la política i dels tècnics, però, és la ciutadania qui ha d’obligar, amb accions i reivindicacions, aquest primer pas. Per sort, cada cop més tenim gent que si s’està preocupant de recuperar i tornar la ciutat a les mans de la seva gent. Actualment a Barcelona podem “gaudir” d’aquesta transició. És lenta, però s’ha iniciat. I, ara més que mai, cal que tothom comenci a preocupar-se una mica més pel que passa en ella.

Tornem a la pregunta que, en definitiva, ens ha portat fins aquí: Et sents representat per la teva ciutat? Les teves idees, les teves emocions i les teves tradicions es poden expressar en completa llibertat? O, la ciutat en la qual vius, forma part més de l’obstacle que de l’eina per a què tot això sigui possible?

Pensar, reflexionar i construir.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s