63ºN_HESSDALEN II

Fusta, taller, construcció, improvisació.

Situació

Primer fem una mica de repàs…

0.jpeg

Després d’unes setmanes de procés de disseny i desenvolupament d’idees; els conflictes sorgit del xoc d’egos, idees, conceptes, maneres de veure l’arquitectura, etc. va fer insostenible la situació a nivell de projecte. Calia un canvi i el vem trobar: Anar al taller a treballar, i construïr quèlcom del qual poder-ne estar mínimament orgulloses i aprendre com treballar amb el material.

La situació i l’ambient milloren en el taller; totes estem més concentrades, palpem allò que fem i n’estem més atentes. Per aquesta raó el diàleg és més fluïd amb aquelles persones que dia a dia desenvolupen detalls molt concrets del projecte. La cosa comença a funcionar i la dinàmica és positiva.

Així doncs, pas a pas, anem a veure què hem construït!

Estructura, marc i arcs

Per desenvolupar l’estructura del refugi fem servir una tècnica pròpia dels països escandinaus que fa referència a un dels grans mestres, Alvar Aalto. Utilitzarem fusta laminada i plegada.

La fusta triada és aquella de la que disposem al taller (Bedoll), ja que cal donar-li sortida i entra dins del nostre pressupost marcat. Val a dir que en aquest cas, condicionades per la situació; no estem fent una bona tria de material. Aquesta fusta encara que és prou flexible, no és gaire durable a la intempèrie (per tant necessitarà d’una capa protectora) i a més està plena de nussos; que són els punts més durs de la fusta però a la vegada els més fràgils ja que trenquen amb facilitat i són una discontinuitat complexa de resoldre.

El procés de laminat i plegat és senzill: Primer cal polir els troncs que ens arriben del magatzem, eliminar irregularitats i polir totes les superfícies; un cop fet això podrem tallar les peces en làmines de 7mm de gruix i 45 de cantell. D’altra banda també cal preparar els motlles de les corves per tal de poder adaptar la fusta i encolar-la amb la forma adequada.

Ara que ja ho tenim tot llest podem començar a treballar. Fem servir una cola expansiva de poliuretà; és important però que encara que podem encolar entre dos i tres capes a la vegada, deixem repossar un parell d’hores el material abans de fer la seguent capa.

Finalment els ultims passos de l’estructura demanen de més cura i precisió. Primer cal polir totes les superfícies i irregularitats sorgides del procés d’encolat (amb plana de fuster i paper de vidre). Després tallar i cargolar els encaixos entre marc i arcs, i finalment haurem de protegir amb olis i resines totes les superfícies de l’estructura.

Banc i xarxa

El banc i la xarxa ens donaran les superfícies horitzontals per seure, descansar i fins i tot estirar-se a veure el cel en un lloc recollit i càlid. En aquest cas ambdos procediments són més o menys senzills.

En el primer utilitzem les peces restants de Bedoll que no hem laminat i les tallem en llistons macissos d’aproximadament 70 x 45mm. Aquests aniran encolats un a l’altre utilitzant un sistema d’unió anomenat “galetes de fusta”. Amb aquesta unió senzilla i eficaç, aconseguim una superfície continua i resistent pel banc, que un cop retallada amb la forma forma que volem; l’unim al marc estructural seguint un procediment similar d’encolat i tac pla. Encara així cal compensar el moment generat pel pes propi del banc i les persones que l’utilizin, per això situem unes mènsules de fusta a sota del banc ancorades als arcs.

En el segon cas, tenim el punt de descans i observació que volem fer més recollit. Per tal de donar una mica de joc, decidim que aquesta superfície serà una xarxa a mida, feta per nosaltres mateixes. Utilitzem una corda de nylon d’un diametre de 4mm que anirem “teixint” seguint la referència dels nussos utilitzats en les xarxes de catamarà; així estem segures que el conjunt serà prou resistent i els esforços els distribuirem uniformement per tot el perimetre interior del banc i el marc estructural.

“Fireplace” o estufa de llenya

Com no podia ser d’una altra manera, el punt d’escalfor també el fem nosaltres. En aquest cas utilitzem un petit dipòsit d’aigua calenta de 50 cm de diàmetre, que retallem i soldem aprofitant la mateixa geometria de l’objecte per crear-ne un d’una mida més ajustada. Un cop fet això, afegim un peu que tocarà a terra i també permetra fer pivotar l’objecte. Finalment només caldrà pintar-lo amb pintura especial per a llars de foc i a més afegir una planxa retallada amb la forma del banc, per tal de protegir-lo de l’escalfor directa del foc.

“Cladding” o revestiment

Per fer el revestiment del refugi escollim un sistema tradicional de Noruega composat a partir “d’escates” que vàrem descobrir a la illa de Fleinvær. Aquestes peces són fetes de fusta de Làrix, una conífera pròpia del nord, que un cop esberlada no cal protegir però que s’acostuma a tractar amb olis o cremant la seva superfície. Com no disposem del material ni l’espai per cremar les peces, decidim no protegir les peces per tal que amb el temps envelleixin d’una manera més natural i adquireixin el toc grisós de la fusta exposada a l’exterior.

El sistema de tancament no és estanc a l’aire ni al fred, però tampoc volem això. L’objecte ha de ser un refugi temporal, un punt puntual d’escalfor radiada pel foc, i observació de fenòmens lluminosos al cel. A més estem realitzant un petit “experiment” ja que aquestes peces s’utilitzen per realitzar tancaments de murs exteriors o cobertes amb una pendent molt forta. No sabem com funcionarà en el nostre cas, però també ens servirà per explorar el material i donar-li una segona volta.

Així doncs clavarem sobre una estructura secundària (les mateixes làmines estructurals utilitzades pel marc i els arcs) les peces solapades. Esperem que el sistema d’escates ens ajudi a cobrir una superfície irregular i complexa que a la vegada ens garanteixi un mínim de protecció contra la pluja a partir del solapament i la gravetat.

Final d’un camí, autocrítica i retorn

Ara que l’objecte està acabat podem veure amb perspectiva com ha funcionat el semestre, els workshops, i sobretot aquest últim taller.

El resultat final no podem dir que estigui malament però tampoc està bé. Cal ser autocrítiques, encara que l’objecte té els seus punts forts; l’espai interior que es genera és recollit, interessant, acollidor o la superfície generada per les escates té un punt sensual…

Però també sabem els seus defectes; la fusta no durarà gaire temps a l’intempèrie (màxim 2 anys), la geometria de l’estufa de llenya no lliga amb el conjunt, la forma de la finestra situada amb el tancament és bastant dolenta i fa que la part posterior de l’objecte sembli un tren, etc.

Axo_Final_Hessdalen 2.jpg

Axonometria resum, arxiu per descarregar

Ens agradaria dir que el projecte ha estat un camí senzill i bonic de fer, però totes sabem que no ha estat així. Ha estat feixuc, enfrontaments constants i fins i tot aquell bàlsam que esperavem que fos el taller no ha estat del tot cert. Treballar tantes hores diàries construint en un espai”reduït” amb un grup de 25 persones és feixuc i poc àgil. No sempre es pot tenir feina per implicar a totes les persones del grup i això acaba produïnt; esgotament en aquelles persones que hi dediquen més hores, desconexió a aquelles que desapareixen, i la separació de persones en certs moments de saturació per treballar en projectes paral·lels dins del mateix taller.

Encara així podem dir que després d’aproximadament quatre setmanes de treball al taller en sortim prou senceres. L’experiència ha estat intensa i esgotadora, però encara que no n’estem totalment segures del projecte; estem orgulloses del resultat construït. Segurament ens hem de quedar amb els ànims i l’ambient finals; aquells nervis propis d’acabar el projecte a les tantes de la nit el dia abans de la sessió crítica; nervis acompanyats de riures nerviosos, bromes dolentes fruit del cansament… que en aquest cas milloren i enforteixen l’ànim col·lectiu.

Com a membre de RUSC m’enduc una moxilla plena d’experiència; treball directe amb el material, les eines, el lloc i sobretot la gent. El curs ha estat intens, emotiu i sobretot interessant. Aviat sortirem camí del Sud per retrobar amistats i família per nadal, però passades les festes tornarem al Nord, per viure noves experiències i compartir-les amb totes vosaltres.

Continuem viatjant, continuem descobrint, continuem aprenent…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s